Després de rebre aplaudiments per l’ús de la paraula “suculent” en l’entrevista a TV3 vull ensenyar-vos la quarta accepció de la paraula (jo també quan vaig acabar,  vaig dir: “mare meva la que he dit”, però era això o quedar-me en blanc xD).

suculent: Que té molt valor o importància, per la seva abundància o per les seves qualitats.

No s’ajusta al 100%, però tampoc la vaig dir tant grossa! jaja. Una abraçada a tots.

Hoola, bueno com vec que encara entra algú de tant en tant a mirar, aquí va el video del reportatge que ens va fer TV3 aquest dijous passat a Montmeló. Ciaooo!

Amb el vostre permís, l’escriuré demà que ara mateix m’estic dormint! Bona nit!

Ara si. Ja estic recuperat de la pallissa d’ahir. Doncs això, és molt trist però aquest viatge ja s’ha acabat. Però estic molt (però molt) content d’haver-lo fet.

I volia finalitzar el meu blog amb unes paraules xD. Primer de tot, agraïr a familia i amics el seu suport per poder fer aquest viatge. Als amics que m’han acollit a les seves cases desinteressadament xD, que m’han hagut d’aguantar quan tornava de festa i despertava a tothom. Als amics d’aquests amics, que m’han acollit com un erasmus més. A la gent de Augsburg, que van ser molt amables quan vaig tenir l’accident: gent del carrer, policies i metges. I a tots els que m’heu acompanyat en aquest viatge llegint aquestes línies, que m’heu fet molt feliç veient com tenia visites cada dia. Quan em torneu a veure m’agradaria que em diguessiu: “Ei Marc, que jo mirava el teu blog!”, i us invitaré a una birra xD.

Ja no actualitzaré més, però deixaré la web encara uns dies penjada per si voleu mirar alguna cosa, fins que m’acabi de fer un àlbum amb tots els posts que he escrit.

Volia escriure unes conclusions del viatge, però millor ho parlem prenent una birra xD.

Ara si, una abraçada a tothom i fins aviat! I disfruteu molt els que esteu porai.

Per acabar, una foto que em fa molta il·lusió ensenyar-vos, d’aquest estiu al circuit de Silverstone, UK. Ciaooo!

Avui algú em deu haver fet un malefici o algo, perque mira que no ha pogut estar més dur el recorregut. Ja era prou llarg, he sortit a les 10 de Torino, i he arribat a la 1 de la matinada a Lleida. He parat a dinar i les parades pertinents a omplir un dipòsit i descarregar l’altre.

La previsió era bona però a l’alçada de Nimes m’ha rodejat una nuvolada negra que ha començat a descarregar com una mala cosa xD. M’he aturat dues vegades a veure si afluixava o parava, però no hi ha hagut sort. I com que jo volia arribar avui a casa, m’he ficat a fer km amb la pluja. La veritat és que m’ha entrat aigua per tot arreu: els guants, les botes i les mànigues de la samarreta tèrmica; semblava que ho hagues “sucat” tot en aigua. Per sort després d’una horeta per dins la tempesta he conseguit sortir-ne, però encara em quedava mig camí i ja tenia el regalet de la roba mullada. Ara mateix tinc totes les extremitats arrugades jaja.

I per fi quan he entrat en territori català, no se m’ha ocorregut res millor que fer girona-lleida per l’eix transversal. He trucat al meu pare i li he dit: “No, vindré per l’eix que sinò el tros barcelona-lleida d’autovia m’adormiré”. I tant que no m’he adormit per l’eix, fins i tot casi ploro de la mala sort que he tingut xD. Primer m’he perdut seguint les instruccions del gps d’oida, i després, a l’alçada de cervera, he agafat una boira d’aquelles de 1 de gener a lleida xD. Ja em podeu imaginar a 50 per hora, amb la visera pujada, tota la cara mullada, de nit, amb boira, i per una carretera que només havia fet un cop. Mai més.

Després de plorar amb les meves penes, també he de dir que el dia ha tingut coses bones. Pel matí, per passar d’Itàlia a França, he fet servir el túnel del Frejus (13km), que travessa justament les muntanyes per on diumenge vam fer l’excursió.

Fixeu-vos que a dalt es veu el repetidor que vam visitar l’altre dia. També comentar que aquest és el túnel que té un monument a Torino, dedicat als que van participar en la seva construcció, que ja us vaig ensenyar.

Com podeu veure a la ruta, avui he volgut fer el recorregut de baixada una mica diferent que quan vaig pujar, per no repetir les mateixes autopistes. És per això que avui he passat per Grenoble, ciutat francesa on el quatrimestre que ve hi tindrem a la Meritxell fent el projecte. Us he de dir que és una ciutat força maca, completament rodejada per muntanyes, que li dóna unes vistes increïbles, així que ja teniu una excusa per visitar-la.

És la millor foto que he pogut treure mentre esperava a que el semàfor es fiqués verd xD.

I això és tot per avui. Per avui, i per sempre jej. És una mica trist però això ja s’ha acabat. Només em queda despedir-me, però ho faré demà que ara mateix tinc unes ganes boiges d’agafar el llit!

Fins demà!

Ara mateix estic molt content :). Demà ja marxo de Torino, i avui he pogut reunir a tot el grup (menys a Ramon, que està a Madrid) per fer un soparillo a casa. Olivart ens ha cuinat un risotto, Edgard unes truites, i jo he preparat una altra fondue. Tot boníssim.

Així doncs m’he pogut despedir de tots i hem volgut dedicar-li el sopar a en Ramon, aquí va la dedicatòria.

Gràcies a tots! Fins aviat!

Hoola de nou!

Ara feia dies que no us mantenia informats però és que he estat força ocupat. Com molt bé diu el post, no només se surt de festa per aquí (encara que la majoria de la gent si…). Avui hem anat d’excursió a Bardonecchia. Després d’agafar un tren d’un hora de durada, i un cop plantats al poble, ens hem fixat l’objectiu.

Si, aquella cosa blanca que hi ha al cim és on voliem arribar, ja que ens ha picat la curiositat. Després de 3h30min i 1000m de desnivell, ens hi hem plantat.

No hem acabat de veure clar que era. Era una construcció de l’any ’88!, hem arribat a la conclusió que era algun tipus de repetidor de senyal. Si hi ha algun teleco que llegeixi això i ens ho pot aclarir, ho agrairem :). A continuació una foto de l’equip excursionista, amb Bardonecchia de fons.

I aquí va una foto que m’encanta. És una panoràmica de la vista que teniem. Recomano que hi cliqueu a sobre i la vegeu a tamany real.

I l’equip rebentat en el tren de tornada:

Ara mateix estem (de fet, ara mateix, “estan”) preparant un soparet amb tot el grupet “turinense”, que em servirà per poder-me despedir de tothom.

Seguim. També us vull ensenyar la prova de que el que havia vingut a fer sembla que arribarà a bon port. Aquí us ensenyo el comprovant que m’obligarà a fer una visita “relámpago” d’aquí unes setmanes, a buscar el que he demanat (la propera vegada serà en avió, per això, xD).

Bueno, això ara si que ja s’acaba. Demà ja parteixo cap a terres catalanes, per reposar d’aquest mes tant intens, i per ficar-me en sèrio per poder entregar el meu projecte de fi de carrera per nadal, i així poder fer plans futurs per l’any que ve.

I per despedir la ciutat piomontesa, un record de la ciutat xD.

Amb molt de carinyo Giuseppe!

Hola a tots desde Torino altre cop ;)

Per si no n’estava segur, aquest matí només sortir de casa ja m’ho han deixat clar: torno a estar a Itàlia.

Com ja us vaig comentar, he vingut a fer uns tràmits administratius per al meu pare, i ha estat l’excusa perfecta per tornar a visitar a la família de Torino. No se quin temps fa a casa, però aquí sembla que estiguem a la primavera, i s’agraeix. Així doncs, ahir a la nit vam fer un soparet a casa de Santi i Sílvia, que encara no l’haviem estrenat amb un acte oficial. Vaig ser un bon convidat i em vaig portar un kit de “fondue” de Suïssa, i el sopar va ser tot un èxit.

Després del sopar ens van acompanyar els nostres amics de València i Murcia, i vam complir com bons erasmus. Un dimarts nit, el típic joc de taula per tenir excusa per beure, i després de festa per un parell de locals.

M’estan intentant convencer perque em quedi el cap de setmana per fer una excursió per la muntanya, així que ja veurem quan acaba la visita, ja us contaré.

Per als que us pregunteu: “I quan tornarà aquest penjat?” jaja, us he de dir que aviat. Després d’aquesta visita començaré ja a tornar cap a terres catalanes, així que als que sou allí baix, en pocs dies ens veurem!

Per acabar el post del dia, vull aprofitar per felicitar a la meva mare, que avui és el seu cumpleanys, i que tot i que no li feia gaire gràcia que fes aquest viatge, no hauria estat possible sense ella. Felicitats Tere!

Durant aquests dies m’he quedat al·lucinat de que només tenim persianes a Espanya. Però ja he descobert perque. La raó és perque a la resta de països no les necessiten xD. Ara m’explico.

Voltant per Europa he descobert horaris molt diferents als nostres, però sobretot els de tornar de festa. Qui torna fora d’Espanya més tard de les 3 a dormir? Els espanyols d’erasmus, és clar. A la resta no els cal estar dormint fins les 2 del migdia xD.

Era una reflexió que necessitava compartir, no us enfadeu jaja.

Boona nit a tothom!

Si, heu llegit bé, Torino altre cop xD.

Per raons familiars (he de fer un favoret al meu pare) he de tornar-hi. De fet ja em va bé perque em van quedar un parell de coses pendents de fer, i més o menys em venia de pas.

Així doncs estaré per aquí fins que pugui tenir els papers que necessita el meu pare, i després ja començaré a baixar, que ja toca xD.

Pero passem al resum del dia. He sortit una mica tard de Lausanne, per poder dinar amb la gent i poder-me despedir, i se m’ha fet una mica de nit durant la ruta. Són flipants els macro-túnels que hi ha pels alps. I també el preu que has de pagar per fer-los servir jej.

Bueno i aquí torno a estar, he tingut un petit comitè de benvinguda, i m’han estat explicant tot el que ha passat aquestes dues setmanes que he estat fora. I per acabar, la foto del dia. Com és habitual, una vista dels alps, la foto no té gaire gràcia, però el post quedava una mica soso sense imatge.

Hoola altre cop. Primer de tot explicar-vos que estic molt content perque fa uns dies vam aconseguir 100! visites en un sol dia. Ja vec que no faig el viatge sol :) . Gràciessss.

Abans de que me n’oblidi, us presento en Lluís, l’altre amic que també està estudiant a Lausanne. Abans d’ahir vaig haver de dormir a casa seva perque la que era la meva habitació estava “ocupada”. Per a les que estigueu interessades, és un bon partit: arquitecte, andorrà i mooolt simpàtic.

Ja em queden menys coses per fer, avui he anat a visitar el llac, i ahir vam fer una “fondue” de formatge que mare meva. Aquí va el comprovant xD.

Si us ve de gust, jo quan torni a casa estaré encantadíssim de tornar-ne a fer una, així que només cal que m’ho comenteu.

Més coses. Com sempre, la foto de rigor del “erasmus team” de la ciutat.

I per acabar, us volia ensenyar un parell de cosetes. Primer les magnífiques vistes nocturnes de la residència que, com ja us vaig dir, és com un Gran Hermano.

I també els bitllets suïssos, dels quals m’he enamorat. Crec que la imatge no reflecteix bé el “colorido” que tenen.

Ja estic començant a preparar la següent visita del viatge, però estic tenint problemes tècnics. No consegueixo contactar amb un dels meus corresponsals, així que, de moment, no està clar cap a on aniré. El que si que ja tinc més o menys decidit és que diumenge o dilluns seguiré la ruta. Així doncs, fins aviat!